dimecres, 17 d’octubre del 2012

Trias aposta pel cotxe


Carta publicada el 16/10/12 a La Vanguardia (tot i que li han canviat el títol):


L’Ajuntament de Barcelona ha anunciat un encariment del preu del Bicing d’un 116%. Si es confirma, això suposaria que des de que Xavier Trias va arribar al govern, n’hauria gairebé triplicat la tarifa anual, passant dels 35€ als 97,5€ en menys d’un any i mig. L’excusa, com de costum, la crisi.

La política de mobilitat de l’Ajuntament mostra, però, una estratègia clara encaminada a potenciar el cotxe per davant del transport públic. El desmesurat increment del Bicing ve acompanyat per l’augment recent de les tarifes de la resta del transport públic, amb un increment de més del 12% de la T10. Alhora, el govern de Trias, ha fet gratuïta l’Àrea Verda, ha congelat el preu de l’Àrea Blava i ha reduït un 5% l’impost sobre vehicles.

En definitiva, aquest govern ha decidit apostar pel transport privat per damunt del transport públic. Ha decidit apostar pel transport de la minoria, tenint en compte que menys del 20% dels desplaçaments per la ciutat es realitzen en cotxe. I ha decidit, finalment, apostar pel transport més contaminant, no fent cas dels estudis que mostren que la qualitat de l’aire a Barcelona és una de les pitjors d’Europa i que això té efectes negatius sobre la salut de les persones.

dimarts, 9 d’octubre del 2012

Volem decidir sobre el territori

Article meu i de Gerard Sentís Garcés publicat al número 102 de la revista Jovent, a la pàgina 6. Podeu mirar la revista onlinedescarregar el PDF.


El projecte d’Eurovegas suposa aprofundir en un model de concentració de beneficis per a l’1%

Eurovegas: un model caducat basat en la mentida

El projecte d’Eurovegas, que finalment sembla que s’instal·larà a Madrid, és el paradigma del model que ens ha dut a la crisi actual: especulació urbanística i financera, destrucció del territori, menyspreu a la sostenibilitat ambiental i manca de democràcia. Suposa aprofundir en un model de concentració de beneficis per a l’1%, alhora que implica apostar per una economia de casino fonamentada en blanqueig de diners, tràfic de drogues i de persones i augment de les ludopaties. Conscients que amb aquests elements és difícil convèncer l’opinió pública, el Govern de la Generalitat i l’empresa promotora no han fet res més que estendre mentides per convèncer de les falses bondats del projecte. Des de l’inici d’un procés tèrbol, el Govern ha insistit que és tractaria d’un centre turístic i de convencions quan la realitat és que més del 75% dels ingressos de l’empresa d’Adelson prové del joc als casinos. També han intentat enlluernar la població amb xifres d’inversió superiors als 20.000 milions d’euros, fins que finalment van haver de reconèixer que aquesta seria quatre cops inferior i que almenys dues terceres parts haurien de provenir dels bancs (els mateixos que hem rescatat amb diners públics). La mentida més escandalosa és, però, la que juga amb la desesperació dels milers d’aturats del país; i és que dels més de 200.000 llocs de treball que van prometre durant mesos, ara sabem que es tractaria d’entre 10.000 i 15.000. Eurovegas és, per sobre de tot, una gran mentida.

Aturem Eurovegas: la victòria de la societat civil organitzada

Quan les primeres informacions sobre eurovegas van començar a aparèixer als mitjans de comunicació, diverses entitats que estaven agrupades en defensa del Delta del Llobregat van decidir iniciar un moviment per fer front al macroprojecte. Naixia així la Plataforma Aturem Eurovegas, la qual en poc més de 6 mesos de vida ha anat creixent exponencialment fins a rebre el suport de milers de persones i centenars d’entitats: grups ecologistes, associacions veïnals, moviments i partits polítics, col·lectius professionals, etc. De mica en mica, l’oposició a Eurovegas ha aconseguit situar el tema com un dels elements principals de debat del país i ha anat guanyant l’opinió pública, tal com reflecteixen les darreres enquestes i els pronunciaments contraris de sectors cada cop més amplis i heterogenis. en base a un discurs ben elaborat, el moviment articulat entorn d’Aturem Eurovegas ha aconseguit l’objectiu d’explicar a la població (sobretot a la del territori) els efectes negatius d’un projecte d’aquestes característiques i desmuntar les mentides que venien des del Govern de la Generalitat i l’empresa del magnat Sheldon Adelson. Aturem Eurovegas ha tingut, de ben segur, un paper important en el fet que Eurovegas no s’instal·li finalment a Catalunya. És una victòria de la societat civil organitzada.

Barcelona World: més del mateix

Coneixent la més que probable negativa de Las Vegas Sands davant del projecte d’Eurovegas, el Govern de la Generalitat s’ha tret de la màniga un projecte nou basat en tot allò que ha fet que la crisi econòmica sigui més agressiva a casa nostra. Barcelona World recull el pitjor de la cultura del totxo i pretén construir, a Tarragona, un macrocomplex de sis parcs temàtics. A banda d’estar situats en zona de risc per la seva proximitat amb la petroquímica de Tarragona, aquesta nova construcció pretén desenterrar els culpables de la bombolla immobiliària i trinxar de nou el territori. Segons ecologistes en acció, es pot tractar d’”un eurovegas encobert sota un vernís de turisme familiar”.

El Delta del Llobregat: una assignatura pendent

Un cop aturat el possible projecte d’eurovegas, cal continuar treballant per preservar el Delta i protegir-lo definitivament. Cal apostar per la protecció d’aquest espai natural i productiu i per un turisme responsable amb el conjunt dels espais naturals.

dilluns, 1 d’octubre del 2012

4 claus per derrotar la dreta el 25N

Si, ja sé que és gairebé impossible que CiU no guanyi les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 25 de novembre. Només cal mirar les enquestes que es van publicar ahir:

- La Vanguardia: CiU 66-67, PSC 21, PP 15-16, ERC 13, ICV-EUiA 12, Cs 4, SI 3
- El Periódico: CiU 64-65, PSC 20-21, ERC 17-18, PP 12-13, ICV-EUiA 10, SI 5-6, Cs 5 
- El Mundo: CiU 64-65, PSC 24-25, PP 20, ERC 12, ICV-EUiA 11, Cs 3, SI 0-2 
- La Razón: CiU 58-59, PSC 24-25, PP 20, ERC 14, ICV-EUiA 12, Cs 3, PxC 3
 
Amb aquest desolador panorama, evitar una victòria de CiU en només 8 setmanes per endavant és gairebé inimaginable. Tot i això, no és el mateix que obtingui majoria absoluta, que legitimaria plenament les polítiques de degradació de l’Estat del Benestar que han portat a terme els últims dos anys, que un retrocés significatiu de la coalició en favor de les forces d’esquerres. Tot i que l’objectiu de fons i a mitjà termini ha de ser construir una alternativa creïble a la dreta neoliberal que esdevingui majoritària, hi ha objectius més modestos però més realistes que es poden assolir el 25N i que poden determinar el futur del país els propers anys. Amb aquesta perspectiva, proposo alguns dels elements que considero claus perquè les forces d’esquerres puguin assolir, encara que sigui, una victòria parcial:
 
- L’eix socioeconòmic al centre del debat. Si a la campanya es parla només de transició nacional i de la consulta per l’autodeterminació estem morts. Aquesta és precisament la voluntat de CiU, que basa tota la seva estratègia en amagar el desastrós resultat de les seves polítiques socioecioeconòmiques sota la promesa que el “president Mas”, el gran líder, portarà el país a la glòria nacional. Després que el Parlament acordés per àmplia majoria l’exercici del dret a decidir durant els propers anys, ara cal treballar per a aconseguir situar com a nucli del debat polític la confrontació dels programes socials i econòmics.

- Les retallades: injustes i inútils. Després de menys de 2 anys de govern de CiU tenim 3700 professors/es menys i 8000 metges/metgeses menys; tenim una reducció de 700 M€ en educació i de més de 1000 M€ en sanitat; tenim menys beques i un augment del 66% de les taxes universitàries. Són algunes de les principals xifres que il·lustren la degradació dels serveis públics i de l’Estat del Benestar que ha portat a terme aquest govern. Des del paradigma neoliberal, aquestes retallades s’han fet amb l’objectiu de millorar l’economia, però la realitat és que les xifres macroeconòmiques estan pitjor que mai: no hi ha creixement sinó recessió, l’endeutament s’accelera cada cop més i el dèficit gairebé no s’ha reduït. Tot això acompanyat amb un augment del 20% en el nombre de persones aturades. Per tant, l’austeritat dogmàtica de CiU no només és profundament injusta sinó objectivament ineficaç. Un drama.

- Una alternativa creïble. Amb explicar les retallades i l’empitjorament de l’economia no n’hi haurà prou perquè la dreta (política i mediàtica) ha convençut una part fonamental de la gent que no hi ha alternativa. Cal deixar clar que, tot i que és veritat que moltes polítiques venen dictades per Europa, tenim marge de maniobra. Cal construir un relat clar i creïble, amb xifres sobre la taula, explicant quina és l’alternativa, que passa fonamentalment per aumentar els ingressos a través d’una fiscalitat més justa, reduïnt el frau fiscal i amb impostos a la població amb més recursos i a les activitats més contaminants. I cal explicar també que CiU ha optat per tot el contrari, sense adoptar ni una sola mesura de justícia social mentre eliminava l’impost de successions pel 5% més ric, per exemple. És el model de la dreta.

- Coalicions electorals. El panorama podria canviar significativament si fructifiqués alguna de les coalicions electorals de les que s’està parlant les darreres hores i dies. Un cop deixada de banda la bogeria de la coalició CiU-ERC-ICV, ERC podria encapçalar una coalició independentista de centre-esquerra “reabsorbint” SI i Reagrupament i es parla fins i tot de la CUP. Crec que una coalició d’aquestes característiques hauria d’aspirar (fins i tot sense la CUP) a tornar als 21-23 diputats que tenia ERC les passades legislatures. L’altra negociació en marxa és la d’una coalició d’esquerres que superi les fronteres d’ICV-EUiA i agrupi partits com el PACMA, Els Verds, la CUP i altres moviments polítics i socials. Si es fa bé (i el marge de temps és molt just) aquesta coalició també podria aspirar a l’entorn dels 20 diputats, absorbint a més a més la part més a l’esquerra dels desencantats amb el PSC. Pel que fa a aquest últim, és important que minimitzi la baixada per a evitar una gran majoria convergent i, en el context actual, crec que podria apostar per mobilitzar part de l’electorat que els vota a les generals i s’absté a les catalanes.

En fi, hi ha gairebé 8 setmanes per endavant per seguir-ne parlant...