dijous, 29 de novembre del 2012

25N: hi va haver efecte Eurovegas?

A partir que es van conèixer els resultats de les eleccions al Parlament del 25N, he llegit diversos comentaris en relació a un possible efecte electoral del projecte fallit del Govern de construir Eurovegas al Delta del Llobregat, en concret sobre el vot a les poblacions que n'haurien resultat afectades de forma més directa. Mirant la comparació entre els resultats actuals i els del 2010 a poblacions com El Prat o Cornellà, es veu un clar enfonsament del principal partit impulsor d'Eurovegas, CiU, alhora que s'observa una gran pujada d'ICV-EUiA, el partit polític que (juntament amb ERC) més va treballar per a aturar el projecte, tant des de les institucions com participant a la Plataforma Aturem Eurovegas.  

Tot i que sembla que fa m
olt de temps que sabem que Eurovegas finalment no vindrà a casa nostra, de fet no fa ni 3 mesos que es va anunciar, per la qual cosa seria possible que això hagués tingut un efecte electoral. Cal tenir en compte que les últimes enquestes de finals d'estiu mostraven un rebuig creixent de la ciutadania en relació a Eurovegas, especialment de la poblacde les ciutats afectades directament.


Per a comprovar-ho, he calculat la variació en el % de vot del 25N respecte les eleccions del 2010 (calculat en %) a les poblacions que haguessin quedat afectades directament si Eurovegas s'hagués instal·lat al Delta del Llobregat: El Prat, Sant Boi, Viladecans, Gavà i Cornellà. En el següent gràfic, es veu el resultat de la mitjana d'aquestes 5 ciutats (el grup "Eurovegas") en comparació a la variació de vot a tota la comarca del Baix Llobregat, a la província de Barcelona
i als resultats globals de Catalunya que van obtenir CiU i ICV-EUiA:



Com s'observa, hi ha un clara accentuació de la pujada d'ICV-EUiA i de la baixada de CiU als municipis "Eurovegas". La resta de partits (que no estan al gràfic) mostren poques variacions a aquests municipis respecte el seu resultat global, amb ERC gairebé duplicant el % de vot en tots els casos, el PSC perdent una cinquena part del seu % de vot (tot i que la baixada és una mica menor en els municipis "Eurovegas") i el PP bastant estable. Per tant, a priori sembla que hi ha un clar "efecte Eurovegas" en el resultat electoral, que perjudica CiU (perd més d'un 40% respecte el 20% a Catalunya) i beneficia ICV-EUiA (guanya un 55% en percentatge de vot respecte el 35% a Catalunya).

Ara bé, a ningú se li escapa que aquests 5 municipis del Delta del Llobregat tenen característiques socioeconòmiques i polítiques particulars respecte altres localitats de la província de Barcelona i fins i tot de la comarca del Baix Llobregat. De fet, 4 dels 5 estan entre les poques localitats on el PSC es va imposar a CiU el 25N. Per tant, per comprovar si realment es pot parlar d'un "efecte Eurovegas" crec que el més adient és comparar els resultats d'aquestes ciutats amb el d'altres ciutats amb característiques similars però no afectades tan directament per Eurovegas. En concret, he escollit 4 localitats del Barcelonès: Hospitalet, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià del Besós (grup "equivalents" al gràfic). Com en el cas anterior, he calculat la mitjana de les 4 poblacions, tal com es mostra al següent gràfic:




Com s'observa, la caiguda en el % de vot a CiU és pràcticament idèntica al grup de municipis que haguéssin estat directament afectats per Eurovegas (-45,5%) i al grup de municipis amb unes característiques Equivalents (-44,6%). Pel que fa a l'augment d'ICV-EUiA sí que s'observa un augment major, tot i que molt lleuger: del +55,9% als municipis Eurovegas al +49,9% als municipis Equivalents.

En conclusió:

- L'"efecte Eurovegas" als municipis que n'haguéssin quedat afectats directament és més baix del que sembla a priori, gairebé innexistent pel que fa a la baixada de CiU i lleuger (si és que existeix) pel que fa a pujada d'ICV-EUiA. Cal destacar que aquí s'analitza l'efecte Eurovegas sobre els 5 municipis afectats però evidentment no s'exclou que la intenció del Govern de CiU de portar el macrocomplex de casinos a casa nostra hagi estat un dels múltiples factors que expliquen la caiguda de CiU i la pujada d'ICV-EUiA i ERC a nivell català.

- La gran baixada de CiU i la gran pujada d'ICV-EUiA als 5 municipis del Delta del Llobregat s'expliquen probablement per l'eix esquerra-dreta, per una aposta de la ciutadania per un canvi en les polítiques socials i econòmiques. És el vot anti-retallades i per una alternativa d'esquerres, que caracteritza els resultats a nivell de tot Catalunya (amb l'enfonsament de CiU i la pujada d'ERC, ICV-EUiA i CUP), i que és especialment evident als municipis amb una alta proporció de treballadors i treballadores, tal com mostra l'accentuació de la baixada de CiU i de la pujada d'ICV-EUiA als 9 municipis analitzats (els 5 del Baix Llobregat i els 4 del Barcelonès).

ANNEX:

Resultat de CiU, ICV-EUiA, PSC, PP, ERC:
  


Article publicat posteriorment a e-Notícies, el 30/11/12

 

dilluns, 26 de novembre del 2012

25N: La Dignitat d'un Poble


Aquesta és la meva anàlisi, encara en calent, dels resultats d’ahir i de la campanya dels diferents partits:

- CiU 50 (-12): la derrota de l’arrogància i la manipulació - CiU tenia una estratègia molt clara: amagar el desastrós balanç de 2 anys de govern (serveis públics retallats, augment de l’atur, economia en caiguda, corrupció....) amb la bandera. Volia aprofitar-se de la manifestació del 11 de setembre per elevar Mas al Mesies català que ens havia de portar a la terra promesa. Han intentat situar l’enfrontament Catalunya-Espanya com a únic eix de debat, comptant amb tota la força mediàtica per a fer-ho (CCMA, Grup Godó, diari ARA,...). Una derrota contundent pels que creien que representaven “la voluntat del poble” i havien convocat unes eleccions per a obtenir la majoria absoluta. Només una dada més: CiU va començar la campanya fent un vídeo il·legal (la campanya “institucional” que la JEC va prohibir) i la va acabar amb un intent de concentració també il·legal convocada a través de La Vanguardia (amb sortida de Mas a la plaça Sant Jaume inclosa).

- ERC 21 (+11): merescuda pujada del centreesquerra independentista - ERC ha recuperat el suport perdut i ha tornat a superar els 20 escons com a l’època Carod-Rovira. S’ha beneficiat d’una campanya que s’ha intentat situar exclusivament en el terreny nacional reivindicant-se amb raó com a la principal força independentista del país. Ha fet una campanya de no enfrontament amb Mas, cosa que els ha funcionat, i situant-se en una socialdemocràcia força creïble (a diferència del que ha fet el PSC), cosa que els ha situat a la centralitat i probablement els ha permès captar vot de sectors tant de CiU com del PSC. La personalització de la campanya entorn a Junqueras (estratègia que a mi personalment no m’agrada) els ha funcionat bé, per la solvència del candidat en debats i entrevistes.

- PSC 20 (-8): enfonsament després de dos anys nefastos i una campanya pèssima - El PSC porta molt de temps sense aixecar cap i totalment perdut tant a l’eix socioeconòmic (on no aconsegueix articular res semblant a una proposta de centreesquerra alternativa a CiU) com a l’eix nacional (no calen comentaris). Durant els 2 anys de govern de CiU no ha exercit de principal partit de l’oposició d’esquerres, cedint el seu lloc a ICV-EUiA. Haver centrat la campanya en l’eix nacional enlloc de en l’eix socioeconòmic (amb el lema “Centralisme NO. Independentisme NO. Federalisme”) és un error estrepitós, no només per les seves conseqüències electorals sinó perquè ha traït la seva tradició com a principal força d’esquerres del país. Lemes com “Federalisme. L’alternativa sensata.”... no calen comentaris. I el candidat, Pere Navarro, només és valorat dins del partit perquè no té cap mena de credibilitat de portes enfora. Jo encara estic esperant que posi el seu càrrec a disposició del partit després d’haver obtingut els pitjors resultats de la història del PSC. Aquesta és la seva evolució dels últims anys: 52 (‘99) -> 42 (‘03) -> 37 (‘06) -> 28 (‘10) -> 20 (‘12): no cal afegir gaire cosa més.

- PP 19 (+1): el discurs espanyolista supera el desgast per les retallades - CiU els ha posat la campanya en safata: tots dos han utilitzat l’estratègia d’amagar les retallades i les polítiques antisocials amb les banderes. I el PP se n’ha sortit prou bé; la por a una “deriva sobiranista” ha fet mobilitzar els seus electors, molts dels quals només els voten a les eleccions generals (i no a les catalanes). I això ha passat per sobre del més que probable retrocés que haguessin tingut en unes eleccions menys focalitzades en l’eix nacional, com a conseqüència de la nefasta política de Rajoy a Madrid combinat amb el seu suport a les mateixes polítiques a Catalunya, en aquest cas de la mà de CiU.

- ICV-EUiA 13 (+3): una "victòria" doble de l'esquerra alternativa - ICV-EUiA ha estat la principal oposició d’esquerres durant aquests dos anys de govern CiU, amb un PSC força desaparegut i una ERC sovint disposada a posposar la defensa dels drets socials en pro d’una entesa amb CiU en l’eix nacional. I així ha actuat ICV-EUiA durant la campanya, entrant en la confrontació directa i frontal a les polítiques de retallades i antisocials de CiU i proposant una alternativa social i econòmica clara als seus dogmes neoliberals (el debat de TV3, n’és un clar exemple). ICV-EUiA ha hagut de fer front a una campanya que s’ha situat a l’eix nacional, on evidentment no està tan còmode com en l’eix socioeconòmic. Ha obtingut els millors resultats des de l’època del PSUC (13 escons amb 130.000 vots més), que crec que són un bon punt de partida (mai d’arribada!) per a construir un projecte més sòlid i amb la voluntat de ser majoritari. La segona victòria d’ICV-EUiA és la baixada de CiU, de la qual considero que té al menys part del mèrit, després d’haver dedicat una part important de la campanya a explicar i denunciar el nefast balanç de 2 anys de CiU, amb el famós “Catalonia Is Not CiU” com a exemple paradigmàtic.  La gran baixada convergent, però, ha beneficiat principalment a ERC i a Cs, al menys pel que fa al nombre d’escons.

- Cs 9 (+6): gran pujada dels antiindependentistes - igual que en el cas del PP, Cs s'ha beneficiat molt d'una campanya centrada en l'eix nacional i ha aconseguit agrupar una part important del vot més antiindependentista. Sembla clar que una part important de la seva pujada prové de vot de l'òrbita del PSC (i en menor grau de la del PP i fins i tot potser també de gent que podria haver votat ICV-EUiA però a qui no ha agradar l'aposta tan explícita pel dret a decidir). Ha centrat la seva campanya en defensar la unitat d'Espanya i la part més antipolítica populista l'han deixat en segon terme. La solvència de Rivera també ha estat clau per als bons resultats.

- CUP 3 (-): l'entrada de l'esquerra assembleària i independentista - les CUP han estat, juntament amb ICV-EUiA, el partit que més ha situat el debat social i econòmic a la campanya, tot i ser un partit que té com a un dels eixos fonamentals la lluita per la independència dels Països Catalans. La força principal del seu discurs ha estat, però, la reivindicació d'una política centrada en la lluita al carrer (amb les institucions en segon terme) i amb un funcionament molt més horitzontal. És l'únic partit que no ha personalitzat la campanya en un líder, ni en el vídeo ni en els cartells electorals. Han fet una campanya molt visible tant al carrer com a les xarxes socials, tot i que a mida que s'acostava el 25N també han tingut força espai als mitjans de comunicació "de masses". Els seus vots provenen probablement tant de gent que normalment no vota a les eleccions però tenen una forta consciència política, com de sectors propers a ICV-EUiA però crítics (ja sigui per la institucionalització del partit, el pas pel tripartit o el fet que no sigui independentista), i possiblement de sectors d'ERC crítics amb la situació del partit a l'esfera socialdemòcrata i exvotants de SI.

- SI 0 (-3): l'extinció de l'independentisme aideològic - en una campanya en la que CiU, ERC, CUP i ICV-EUiA tenien discursos sobiranistes explicits, no hi havia lloc per un partit sense ideologia definida que només centra la seva existència en la lluita per la independència, fent confluir neoliberals com Laporta (ara ja quasi-oficialment a CiU) i Uriel Bertran (que en teoria prové de l'ala esquerrana d'ERC). La prepotència del seu líder també els hi ha jugat en contra. DEP.

Al final el 25N sí ha estat un dia històric, però no per aquells que volien apropiar-se del país, no per aquells que creien que representaven "la voluntat d'un poble"; és històric perquè el país ha demostrat que té més dignitat de la que molts voldrien. 25N: La Dignitat d'un Poble.

diumenge, 18 de novembre del 2012

Per què votaré ICV-EUiA el 25N


- Perquè ha estat l’oposició d’esquerres durant 2 anys: amb només 10 diputats i diputades, ICV-EUiA ha liderat l’oposició d’esquerres, davant un PSC totalment perdut (no només en l’eix nacional sino també en l’eix socioeconòmic) i una ERC que sovint posa l’eix nacional per davant i proposa coalicions amb CiU. En 2 anys ICV-EUiA ha liderat l’oposició a CiU, a les seves polítiques de degradació dels serveis públic, de retallades en drets socials, laborals i democràtics, d’aposta per aprofundir en un model socioeconòmic obsolet (per exemple amb Eurovegas)...

- Perquè les retallades són profundament injustes i a més són inútils: el balanç del govern de CiU és nefast: tenim uns serveis públics pitjors, una pobresa creixent, cada cop més atur i tot això sense haver millorat les xifres macroeconòmiques, que semblen l’única obsessió de de la dreta. En menys de 2 anys, CiU ha retallat 1000 milions d’€ en sanitat, amb 8000 metges i metgesses menys, un 43% d’augment de les llistes d’espera... ha retallat 700 milions d’€ en educació, amb 3700 mestres menys, un 78% menys de beques... ha fet que molta gent quedi fora de la Universitat, amb un augment del 66% del preu de la matrícula. I l’atur? Mas prometia una reducció a la meitat i ha augmentat en 135.000 persones (un 20%). I tot això ni tant sols ha servit per reduir significativament el dèficit (de fet durant aquests dos anys CiU s’ha endeutat més del que ho feia el tripartit) ni per a reactivar l’economia. Aquí podeu consultar un resum de les retallades de CiU.

- Perquè és possible i necessària una alternativa d’esquerres: la dreta política i mediàtica ha aconseguit convèncer gran part de la població que les retallades als serveis públics són inevitables, que l’austeritat dogmàtica és l’únic camí. Però menteixen; hi ha alternatives clares i només cal voluntat política i valentia per aplicar-les. És possible aplicar una fiscalitat justa i progressiva per redistribuir la riquesa, recaptant més diners dels qui més tenen i creant nous impostos verds (podeu consultar un resum de la proposta aquí). És possible replantejar el deute i fer una auditoria per a determinar quina part és il·legítima (tal com porta treballant des de fa temps l’Auditoria Ciutadana del Deute). És possible crear una Banca Pública per a donar crèdits a autònoms i petites empreses i no dependre dels bancs privats. És possible reformar la llei de l’habitatge expropiant els pisos buits dels bancs, aturant els desnonaments i aplicant la dació en pagament. És possible generar llocs de treball apostant pels serveis socials, l’economia verda, la cultura i la recerca. En definitiva, hi ha alternatives.

- Perquè volem el dret a decidir però no deixarem la resta de lluites “per després”: ICV-EUiA aposta clarament pel dret a decidir i la consulta i ha defensat sempre el dret d’autodeterminació com a principi democràtic. En el context actual, dins del partit hi ha gent que aposta per l’Estat Federal, gent que aposta per la Independència i crec que hi ha molta gent (entre la que m’incloc) que diria que “depèn de les circumstàncies i de les condicions”. Si a Espanya hi hagués una aposta decidida per un Estat Federal o Confederal i per un sistema de finançament just m’atreviria a dir que la majoria de la ciutadania catalana apostaria per aquesta solució. Si, com està passant ara, l’Estat aposta per la recentralització, crec que la majoria de la gent optarà per la independència. I l’encaix a Europa és també un factor important. Crec que ICV-EUiA representa aquesta pluralitat alhora que és una garantia per no quedar-nos encallats on estem ara i apostar pel dret a decidir. Consultaperò sense posposar la lluita pels drets socials. De fet, ICV-EUiA ha situat el debat social i econòmic al centre de la campanya (a diferència de la gran majoria de partits que situen l’eix nacional al centre) i és garantia de no fer coalicions de govern rares amb CiU aparcant la lluita social "per després".

- Perquè l’ecologia i el feminisme han de ser motors de transformació social: l’ecologia no és “l’enemic de l’economia” com ho planteja la dreta, sinó que tot al contrari ha de servir per a fer un gir en el model econòmic cap a un nou paradigma de prosperitat no basada en el creixement. Un nou model productiu i de consum sostenible i de proximitat amb una aposta clara per les energies renovables, la sobirania alimentària i el manteniment de la titularitat pública de recursos com l’aigua (recordem que CiU acaba de privatitzar Aigües Ter-Llobregat!). Per altra banda, cal una aposta feminista decidida en defensa dels drets de les dones i per una igualtat real en tots els àmbits. No hi haurà un canvi profund si no deixem endarrera el sistema patriarcal que (tot i que més dissimulat i suavitzat) encara regeix la nostra societat, on el poder està molt majoritàriament en mans dels homes.

- Perquè necessitem una nova política i una doble acció a les institucions i al carrer: la transformació social i econòmica ha d’anar acompanyada per radicalitat democràtica; cal una profunda regeneració de la democràcia, amb mesures decidides per augmentar la transparència, contra la corrupció i per una democràcia participativa i molt més horitzontal en la que la gent tinguem molt més poder que votar cada 4 anys (consultes, iniciatives ciutadanes...). Però el canvi no arribarà només des de les institucions, cal lluitar també al carrer, formant part de les mobilitzacions socials que s’oposen a les injustícies d’un model polític, social i econòmic acabat alhora que construeixen alternatives (en la meva experiència, crec que la Plataforma Aturem Eurovegas n’és un molt bon exemple). Cal també construir l’alternativa en el nostra dia a dia, per exemple canviant Endesa per SomEnergia, canviant LaCaixa per la Banca Ètica, consumint productes de proximitat a través de cooperatives de consum, etc. ICV-EUiA  també aposta per tot això com a part del canvi que volem.

Més informació:
- Programa Electoral dividit en 5 blocs: 1) Economia i Ecologia 2) Estat del Benestar 3) Llibertat per decidir 4) Nova Política 5) Juventut+Feminisme (o descaregueu el pdf)
- 30 prioritats escollides per votació entre les 100