diumenge, 30 de desembre del 2012

25N: resultats a Barcelona segons el nivell de renda (II)


A l’article anterior, vaig analitzar la relació entre el nivell de renda dels diferents districtes de la ciutat de Barcelona i el percentatge de vot als 7 partits que van obtenir representació al Parlament a les passades eleccions. Tal com indicava al final, tot i que algunes de les tendències que s’observen eren molt clares (en particular les de CiU, ICV-EUiA i PSC), una anàlisi més acurada requereix tenir més punts d’estudi. Amb aquest objectiu, amplio l’anàlisi als 73 barris de la ciutat. El percentatge de vot als diferents partits a cada barri es poden consultar en aquest informe (pàgina 16-17). Pel que fa als nivells de renda, aquí es poden descarregar les dades de Renda Familiar Disponible (RFD) per barris corresponent a l’any 2009. Tal com s’observa, Barcelona és una ciutat amb grans desigualtats, amb diferències de RFD que van de 43 al barri més empobrit (Can Peguera, a Nou Barris) fins als 222 al barri més ric (les Tres Torres, a Sarrià Sant Gervasi); és a dir, una diferència de nivell de renda de més de 5 vegades.

Tal com vaig fer a l’article anterior a nivell de districte, he calculat la correlació entre el percentatge de vot de cada partit amb el valor de RFD (renda familiar) als barris de Barcelona. A grans trets, els resultats a nivell de barri confirmen les tendències observades a nivell de districtes, amb CiU, PSC i ICV-EUiA com a partits on el factor econòmic és fonamental per a explicar els seus resultats. En aquest cas, el partit en el que el nivell de renda té més importància per a explicar la variació en el percentatge de vot als diferents barris és CiU, amb un índex R2 de 0,72 (R2=1 indica una correlació perfecte; R2=0 indica no-correlació).
 



Així, si als 5 barris més rics de la ciutat al voltant d’un 45% de la gent vota CiU (gairebé 1 de cada 2), als barris amb rendes més baixes, els seus resultats es mouen entre el 7% i el 18%. Per tant, podem concloure que com més ric és un barri més votants de CiU hi ha.

Entre els partits que correlacionen de forma inversa entre el nivell de renda i el percentatge de vot hi trobem el PSC i ICV-EUiA.



En el cas del PSC, amb un R2=0,58, s’observa que obté al voltant d’un 5% als barris més rics de la ciutat mentre que als 10 barris amb rendes més baixes els seus percentatges es troben entre el 21% i el 31%, situant-se com a primera força per davant de CiU. De fet el PSC, que ha estat tradicionalment el principal partit de l’esquerra a Barcelona (tot i que en les darreres eleccions s’ha vist superat per ERC i gairebé igualat per ICV-EUiA), segueix mantenint la seva hegemonia en els barris més empobrits de la ciutat. ICV-EUiA també presenta una clara correlació entre el nivell de renda i el percentatge de vot, amb un R2=0,43 i resultats que van del 5% als barris més rics fins a percentatges que se situen entre l’11% i el 17% a gairebé tots els barris amb rendes baixes i mitges-baixes (per sota de la mitjana de la ciutat: RFD=100). Per tant, podem afirmar que tant el PSC com ICV-EUiA obtenen millors resultats en barris amb rendes baixes que als barris més rics.

Els 4 partits restants no mostren correlacions lineal significatives entre els nivells de renda i el percentatge de vot als diferents barris (tot i que en alguns sí que es veu un clar efecte renda-%vot):



En el cas d'ERC, tot i que la correlació lineal també és gairebé nul·la, sí que s'observa una tendència clarament significativa: presenten els millors resultats (per sobre del 15%) als barris amb rendes mitges i els pitjors als barris amb rendes molt altes, per una banda, i amb rendes baixes, per l'altra. La CUP presenta una tendència similar a ERC, tot i que més difusa. El PP mostra un gràfic gairebé pla, amb percentatges bastant estables entre el 10% i el 20%, cosa que indica que el factor econòmic té poca importància per a explicar el seu resultat. Finalment, Cs mostra un gràfic també força pla, tot i que presenta els millors resultats (per sobre del 10%) als barris amb rendes més altes i a diversos barris amb rendes baixes. En aquests partits (especialment en el cas del PP, Cs i ERC), és molt probable que l’eix nacional expliqui una part important dels seus resultats.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Alguns aclariments tècnics:

- Si es compara amb l’article anterior, s’observa que els índexs R2 són més baixos en tots els casos. Això és perquè l’augment del número de punts (de 10 districtes a 73 barris) incrementa la complexitat.
- Els resultats quantitatius (R2) són molt sensibles a la presència d’outlayers (punts que se surten de la recta). Per exemple, sense tenir en compte el resultat del 21,9% de ICV-EUiA a un dels barris, l’índex R2 passa de 0,43 a 0,50. Per tant, més que els valors quantitatius, el que és rellevant és les tendències observades.
- En la majoria dels casos, els resultats s’ajusten també a diversos tipus de correlacions no-lineals. En el cas de CiU i PSC, la correlació logarítmica és superior fins i tot a la lineal ja que hi ha accentuacions de les tendències als barris amb rendes molt baixes (R2=0,77, R2=0,69, respectivament). És el cas també d'ICV-EUiA amb la correlació polinomial (R2=0,57). Pel que fa a ERC, és significativa la correlació polinomial, amb dos mínims i un màxim (R2=0,42); la CUP té la mateixa tendència però més baixa (R2=0,25). Finalment, Cs presenta una correlació polinomial oposada a l'anterior, amb dos màxims als extrems i un mínim, també baixa (R2=0,24). El PP és l'únic partit en que cap tipus de correlació dels analitzats és significatiu.
- Des d'un punt de vista purament estadístic, en una mostra amb N=73 (els 73 barris) són significatives (és a dir, que no es donen per atzar) totes les correlacions a partir de (aproximadament) R2=0,1. Tot i això, com més alt és R2 (més proper a 1), més relació hi ha entre el percentatge de vot a un partit i el nivell de RFD. A més, segons el tipus de correlació (lineal o altres) la interpretació del resultat és diferent.

diumenge, 9 de desembre del 2012

25N: resultats a Barcelona segons el nivell de renda


El resultat globals de les passades eleccions a la ciutat de Barcelona, CiU 29,4%, PP 14,9%, ERC 13,1%, PSC 12,3%, ICV-EUiA 12%, Cs 8,2%, CUP 4%, amaguen realitats molt diferents als diferents districtes i barris de la ciutat. Des de Sarrià-SantGervasi i Les Corts, on CiU i el PP sumen prop d’un 60% dels vots, fins a Nou Barris, únic districte on guanya el PSC, passant per Gràcia i l’Eixample, on ERC és segona força, o Sant Martí i Ciutat Vella, on la segona força és ICV-EUiA. Òbviament aquestes diferències s’expliquen en gran part per unes realitats socioeconòmiques molt diferents. Les dades de Renda Familiar (RFD) dels diferents districtes (calculades en aquest estudi, pàgina 21) mostren les grans desigualtats que hi ha a la ciutat, amb diferències que van del 178,8 de Sarrià Sant Gervasi a entre 85,7 i 68,5 als 6 districtes amb rendes més modestes (de major a menor: Sant Martí, Horta Guinardó, Sant Andreu, Sants-Monjuïc, Ciutat Vella i Nou Barris). Les Corts, Eixample i Gràcia estan al mig, amb RFD d’entre 139,4 i 98,5. Una anàlisi dels resultats electorals dels diferents districtes ordenats de major a menor RFD, mostra tendències molt clares:



Per a analitzar quins partits obtenen uns resultats electorals més relacionats amb els nivells de renda, he fet una correlació entre el RFD dels 10 districtes de la ciutat i el percentatge de vot de cada un dels 7 partits que han obtingut representació al Parlament. El resultats mostren que els partits en els que el factor econòmic té més importància per a explicar els seus resultats són CiU i ICV-EUiA, lògicament en sentits oposats, amb índexs R2 de 0,87 i 0,92, respectivament (R2=1 indica una correlació perfecte, R2=0 indica no-correlació):


En el cas de CiU, amb percentatges de vot que van del 45% a Sarrià-Sant Gervasi fins al 15-26% als 6 districtes amb una RDA més baixa, s’observa que per molt que hagin centrat la seva campanya en l’eix nacional i en l’enfrontament amb Espanya els seus resultats s’expliquen per factors econòmics. Simplificant, com més rics més votants de CiU. El cas d’ICV-EUiA és l’oposat, amb un 5% a Sarrià-Sant Gervasi i resultats del 13-15% als 6 districtes amb rendes més baixes. Això desmunta una mica el tòpic “ecopijo” d’ICV-EUiA, ja que és el partit que més suport té als territoris amb rendes més modestes en relació als territoris amb rendes altes. Els resultats de CiU i ICV-EUiA a poblacions amb nivells de renda comparables a aquest 6 districtes de Barcelona, com són les 5 poblacions del Delta del Llobregat (El Prat, Sant Boi, Viladecans, Gavà i Cornellà) i la resta de ciutats del Barcelonès (Hospitalet, Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià), analitzats a l’article anterior del blog, reforcen aquestes conclusions.

Pel que fa a la resta de partits, aquesta és la seva correlació entre la RFD i el percentatge de vot a cada districte:


El PSC és el 3r partit que mostra una major correlació, amb un R2 de 0,71, cosa que indica que el factor econòmic també té un paper fonamental per a explicar els seus resultats, amb més percentatge de vot als districtes amb una renda més baixa: del 5% a Sarrià Sant Gervasi fins al 13-15% a 5 dels 6 districtes amb rendes modestes i el 22% a Nou Barris. ERC i CUP també mostren rectes ascendents, cosa que reflexa major percentatge de vot als districtes amb menor renda tot i que la correlació és baixa, amb R2 al voltant de 0,25. Això indica que altres factors, més que l’econòmic expliquen els seus resultats. En el cas d’ERC, que és segona força a dos districtes benestants com són l’Eixample i Gràcia, molt probablement l’eix nacional combinat amb un discurs d’esquerra molt moderat expliquen els seus resultats. Pel que fa a les CUP, amb els millors resultats a Gràcia i Ciutat Vella, a part de l’eix nacional també hi pot haver tingut un paper important la diferent implantació territorial. El PP, igual que CiU, mostra una recta descendent (més percentatge de vot als districtes amb RFD alt) tot i que la correlació també és baixa, probablement per la importància del vot espanyolista per a explicar els seus resultats. Finalment, Cs mostra una recta pràcticament horitzontal (amb un R2 proper a 0) cosa que indica que el factor econòmic no tindria cap rellevància per a explicar els seus resultats i reflexa a la perfecció un partit únicament basat en el discurs espanyolista, sense cap ideologia socioeconòmica clara.

Els resultats són força aclaridors, tot i que per a fer una anàlisi més profunda caldria analitzar la relació entre RFD i percentatge de vot de cada barri. Algú s’anima?

Altres gràfics interessants:
- Mapes amb els resultats dels 7 partits per barris
- Mapa amb el resultat a cada secció censal