divendres, 9 d’agost del 2013

Qui vota a qui? Vot i classes socials


Dimecres apareixia publicat a El País, l’article ‘Si eres de izquierdas, ¿por qué tienes tanto dinero?’, de Lluís Orriols en el que, resumidament, es discuteix la contradicció entre les idees defensades per un partit d’esquerres com ICV-EUiA i el perfil socioeconòmic dels seus votants. En ell, l’autor diu que el votant d’ICV-EUiA, a diferència del d’altres com el del PSC, “se caracteriza por ser de la clase alta y media-alta” i té un “elevado estatus socioeconómico”, concloent que la formació ecosocialista “es particularmente atractiva entre los ciudadanos pudientes” i ho relaciona amb el nivell d’estudis, afirmant que un alt percentatge dels votants d’ICV-EUiA té nivells d’estudis alts. 

Si entrem en les xifres, s’afirma que “las encuestas del CIS han mostrado de forma sistemática que los votantes de ICV provienen más de las clases media-alta y alta (algo menos del 50%) que de las clases obreras (alrededor del 30%)”. Fa poc, jo mateix vaig publicar al blog dos estudis en el que relacionava el percentatge de vot als diferents partits amb el nivell de renda dels diferents districtes i barris de la ciutat de Barcelona. La conclusió principal dels mateixos és que CiU té més percentatge de vot com més rics sigui el barri i el PSC i ICV-EUiA tenen millor resultats als barris amb renda més baixa (sent el PSC el partit on la correlació és més forta). L’article d’Orriols ja discuteix aquesta discrepància i l’atribueix a la fal·làcia ecològica. Tot i això, com un dels meus lemes a la vida es ‘no me lo creo’ i em semblava que un 50% de classe alta i mitja-alta era força més elevat que dades que havia consultat anteriorment, m’he decidit a reanalitzar-ho. I ja que estem, analitzem tots els partits... 

Preguntant-li al mateix autor per les dades, em comentava que les havia tret dels dos últims estudis del CIS a Catalunya, pre- i postelectoral de les eleccions 2012. El preelectoral 2012 no té dades d’encreuament per classe social (al menys no les he sabut trobar) així que dedueixo que l’ha fet servir per l’anàlisi del nivell d’estudis. El postelectoral2012 sí que té dades de creuament per classe social així que dedueixo que és el que ha fet servir per analitzar aquest factor. Si analitzem els encreuaments per aquesta variable podem extreure dades del record de vot del 2012 (pregunta 27aa) i del 2010 (pregunta 31aa). 

Els següents gràfics mostren el percentatge del vot a cada partit segons les classes socials que defineix el CIS, agrupant les dos subclasses de ‘clases medias’ i d’’obreros’:



 A partir d’aquí, algunes consideracions: 

1. Pel que fa a les dades que apareixen a l’article d’Orriols, s’observa que no corresponen a les que apareixen a la web del CIS, al menys pel que jo he trobat. Ell parla de que el vot a ICV-EUiA prové en gairebé un 50% de classes Alta-MitjaAlta, remarcant que està significativament per sobre de les classes Obreres, amb un percentatge al voltant del 30%. Segons les dades que he analitzat jo, la proporció entre les dues classes és aproximadament la mateixa, al voltant d'un 35% en els dos casos. És a dir, o les seves dades o les meves estan malament. Ja li vaig comentar a l’autor aquesta discrepància per twitter, encara sense resposta. 

2. La relació directa que fa l’article entre “ciudadanos pudientes” y estudis universitaris és, si més no, qüestionable. És obvi que un estatus socioeconòmic alt correlaciona amb nivells d’estudis alts, però deduir una cosa a partir de l’altra és també una fal·làcia. I més tenint en compte el context actual, amb una gran quantitat de persones universitàries precàries. Per altra banda, per a il·lustrar la suposada pertinença majoritària dels votants d’ICV-EUiA a la classe Alta-MitjaAlta, l’autor comenta que que tindrien “salarios notablemente por encima de la media”, en base a una dada de l’INE que mostra que les professions suposadament majoritàries entre els i les votants de la formació tenen “salarios medios anuales de casi el 50% superiores a la media”. Tenint en compte que el salari mig a Espanya és d’uns 1345 euros nets mensuals, em sembla agosarat englobar dins de la classe Alta-MitjaAlta a persones amb sous de 2000 euros nets mensuals (l’equivalent a un 50% més). 

3. Tornant a l’anàlisi de les gràfiques, és curiós que l’article se centri en ICV-EUiA, quan podríem parlar d’una contradicció similar analitzant ERC i encara més la CUP, que té (segons les categories del CIS) el percentatge més alt de classe Alta-MitjaAlta (al voltant d’un 50%) i el percentatge més baix de classes Obreres (menys d’un 20%). 

4. En general els resultats són, si més no, molt sorprenents (per no dir estranys). Deixant de banda els percentatges d’ICV-EUiA, sorprèn molt la distribució del vot de la CUP, per una banda, i la de CiU, per l’altra. Com s’explica que un partit que té més d’un 40% dels vots als barris més rics de Barcelona i menys del 10% a alguns dels barris amb les rendes més baixes, tingui aquesta distribució de votants? Per molta fal·làcia ecològica que hi pugui haver, aquí hi ha alguna cosa que no quadra. És possible que ERC, ICV-EUiA i la CUP tinguin més percentatge de votants de classe Alta-MitjaAlta que CiU i el PP? Costa de creure... Per intentar solucionar el tema, si més no per entendre-ho una mica més, he estat mirant el qüestionari de l’enquesta del CIS. Les úniques preguntes que he trobat que poden servir per classificar la classe social són la 57 (ingressos mensuals) i 58 (tot i que es tracta d’autosituar-se en una classe social i, per tant, no objectiu) i, si m’apures, la 55 i 56 (la feina). Realment amb això es pot saber la classe social d’una persona? Sense saber les propietats? Sense saber els béns i la riquesa? O hi ha alguna cosa que no he vist o crec que aquestes dades són clarament insuficients per definir la classe social de forma mínimament fiable. Per tant, en general seria qüestionable la mateixa definició de classes socials que fa el CIS.


5. Tornant al tema de la fal·làcia ecològica, tot i que és possible que part de l’anàlisi dels resultats als meus articles anteriors sobre el vot a Barcelona es vegi afectat per la mateixa, tenint unitats poblacionals relativament petites com els barris (tenint en compte que a les últimes eleccions van votar unes 800.000 persones i que hi ha 73 barris, de mitjana uns 10.000 votants per barri) sembla improbable que els resultats siguin tan diferents als del CIS. Els resultats del PSC i ERC són força conseqüents en els dos casos, però els d’ICV-EUiA i, sobretot, els de CiU, semblen complicats de fer encaixar.

4 comentaris:

  1. Moltes gracies per la resposta i disculpa haver deixat desatès el twitter (era al món off-line). Et deixo algunes idees que em sorgeix el teu interessant post.

    Si acceptem les dades del CIS i la seva mesura de classe social objectiva com a vàlida, llavors només cal repassar el històric de postelectorals de ICV per veure validades les afirmacions que mantinc a l'article. Tradicionalment ICV te un electorat més de classes altes que obreres seguint la mesura del CIS. Aquí et dono un post d'un company amb dades de 2006 (però el mateix succeeix el 2010). Mira el gràfic de barres, on es mostra la composició de classe dels diferents partits: http://institutionsmatter.wordpress.com/2012/08/27/class-and-vote-in-catalonia/

    Quan vaig enviar l'article a El País encara no s'havia publicat la postelectoral de 2012 (va sortir fa pocs dies). Les dades que presentes son molt interessants perquè estan mostrant un lleuger canvi en la composició de classe de ICV amb un augment del pes de les classes obreres. Una hipòtesis seria la fuga de vots del PSC, que si te una base social obrera. Potser encara és d’hora per parlar d’una tendència, però estarem alerta.

    En tot cas, la nova postelectoral del CIS no altera massa les conclusions de l’article. Fixa’t que inclús en 2012, ICV es el partit que te un % mes gran de votants de classe alta/mitja alta. Inclús el PP te un % d’obrers entre el seu electorat major que ICV. En definitiva, no podem dir que Iniciativa es tracta d’un partit de bases obreres com el PSC, el qual més del 50% dels seus votants provenen d’aquest col·lectiu.

    Altra qüestió és si entrem en la discussió de si el què entenem a sociologia com a classe alta /mitja alta no acaba de adequar-se al què entenen molts ciutadans. Es el comentari que em va fer en Marc Rius (de ICV) i que jo crec que pot ser un element que expliqui la polèmica.

    Estic d’acord que no estem parlant de super-salaris, però si tens una renda per sobre la mitja i ets igualitarista es planteja una aparent contradicció. És el que Gerald Cohen, filòsof marxista de Oxford, anomenava la “paradoxa del ric igualitarista” en la seva obra “If you are egalitarian, how comes you’re so rich?” (titol que inspira el meu artícle).

    Sobre per què em centro amb ICV, és perquè sorgeix d’un debat d’un article meu anterior. Pero en tot cas, em sembla que El País, davant de l’expectació que ha generat el tema, em deixarà escriure perfils d’altres partits. Ja aniré avisant a twitter per continuar el debat.

    Reconec que em declaro defensor de les enquestes per estudiar aquests fenòmens i molt particularment les que ofereix el CIS. Precisament per evitar problemes de fal·làcia ecològica que presenten estudis amb dades agregades. No obstant, tens raó que cap mesura es perfecte i que les enquestes tenen els seus propis problemes.

    De nou moltes gracies per entrar en el debat amb tan bons arguments.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la resposta. Alguns comentaris:

      - Entrant en les dades, he comprovat les enquestes de 2010 i 2006 i efectivament el % de votants de "classe Alta/MitjaA" d'ICV-EUiA és major que en el cas de 2012. Tot i això, en els dos casos són % per sota del 45% i per tant ho exageres una mica quan parles de "algo menos del 50%".

      - Efectivament crec que el canvi de tendència existeix, no només per aquestes dades sinó també en base als resultats de 2012 respecte el cicle electoral anterior (sempre en base a correlacions territorials renda-vot). Fins i tot en el CIS (si ens creiem les dades) sí que crec que hi ha un canvi significatiu quan es passa d'un % Alta/Obrera de 45%-30% (2010) a 37%-37% (2012). Espero publicar alguna cosa en aquest sentit en breu.

      - En cap cas crec que es pugui parlar de "ciudadanos pudientes", "elevado estatus económico" i "ser tan rico" quan estem englobant persones amb sous de 2000€. Aquestes afirmacions són les que, segons el meu punt de vista, fan grinyolar el l'article i el fan sensacionalista. També el títol i el seguir alimentant el tòpic "pijo-progre". Per mi té una clara intencionalitat, no sé si política o de màrketing. Però bé, és la meva impressió.

      - És cert que, segons el CIS, CUP, ICV-EUiA i ERC tenen més percentatge de votants de "Classe Alta-MitjaA" fins i tot que CiU i PP. Per això no em quadra gens la manera com defineixen les categories. En el debat és clau saber exactament com s'estableixen les mateixes, per a poder avaluar sí és o no una classificació pertinent. A mi, com dic al post, em sembla impossible determinar la classe social amb les dades de l'enquesta. Tu saps com les determinen? Per sou+professió?

      En tot cas, gràcies per entrar al debat i fins aviat.

      Elimina
  2. Sóc dels que pensa que la igualtat va per davant de la llibertat, tot i que l'una sense l'altra no es poden concebre. També penso que la igualtat no cal que sigui pobre, és a dir, si la mitjana salarial puja, millor que no pas que el sou mig-alt baixi...els que cobren 2000€ al mes, no cal que s'abaixin el salari per ser igualitaristes, poden lluitar perquè el salari mínim pugi, no sé si m'explico? No hi trobo pas la contradicció.

    ResponElimina
  3. Doncs que voleu que us digui, estic desitjant veure com en Lluís ens explica el cas de la CUP.
    Molt d'acord amb les puntualitzacions que fa en Santi. L'article té un cert caràcter sensacionalista. L'autor ha entés que per tal que sigui llegit i comentat cal generar controvèrsia i si per generar-la hem de fer servir expressions com "ser tan rico" o "elevado estatus económico" doncs...es fan servir.
    A mi particularment no em suposa cap problema la transversalitat d'ICV i sempre he sigut conscient que, en efecte, tot i ser un partit que busca representar els interessos de la classe treballadora, no ha estat el partit que més vots a recollit de determinada tipologia de classe treballadora. El declivi del PSC així com la pròpia tasca del partit està fent que es consolidi un canvi en aquest sentit.
    Si bé puc aceptar tot això, no em va semblar adient que en un article revestit de cer aire acadèmic i escrit per un doctor en ciències polítiques es realitzin aseveracions sobre els militants i votants d'ICV basant-se en prejudicis no constrastats empíricament. Com el propi Santi s'ha encarregat de demostrar la consistència de les dades emprades en l'article genera dubtes i l'elecció de les expressions que defineixen aquestes dades provoca, directament, rebuig.

    ResponElimina